El Teatre Lliure abrirá la temporada 07-08 con el montaje de «La noche justo antes de los bosques» de Bernard Marie Koltés, dirigido por Alex Rigola, donde los pasajes de este monólogo son interpretados de forma alterna por actores como Pere Arquillué, Andreu Benito, Jordi Bosch, Francesc Orella y Josep Maria Pou. Pere Arquillué, Andreu Benito, Jordi Bosch, Francesc Orella, Josep Maria Pou i un sisè actor que substituirà a Lluis Homar (absent per altres compromisos), són els intèrprets que recitaran aquest monòleg del màxim renovador de la dramatúrgia francesa del s. XX. “La nit just abans dels boscos” és un text gens festiu, un text curt, rabiosament actual i penetrant, que relaciona el teatre amb la vida i molt especialment amb la vida dura i gens amable de molts dels nostres conciutadans.
L’espectacle, que ja va obrir el festival Temporada Alta del 2006 i que es podrà veure a la Sala Fabià Puigserver del 13 al 23 de setembre, porta el segell d’Àlex Rigola i és interpretat per sis figures de l’escena d’avui.
“Només busco, ha dit Àlex Rigola, presentar l’espai amb un text més actual que mai, i que aquest espai el trepitgin els actors. Grans actors, primeres espases: Pere Arquillué, Andreu Benito, Jordi Bosch, Francesc Orella i Josep Maria Pou que s’alternaran (interpretant, no “llegint”) en el dibuix del personatge. Un personatge que no té edat: viu al Raval i cada dia, o més ben dit, cada nit em topo amb homes com ell; emigrants desesperats, joves de vint o de cinquanta anys, que arriben per buscar-se la vida en una ciutat hostil”.
Tal i com descriu el crític teatral Marcos Ordóñez, “el protagonista, la veu de Lanuit, és un emigrant perdut a qualsevol ciutat; un estranger essencial que, com el Jerry de la Història del Zoo, d’Albee, necessita desesperadament parlar i ser escoltat; parlar per seguir sent; parlar per passar la nit; parlar amb algú, apropar-se a un semblant i tocarlo amb les seves paraules, amb el seu crit: la força del text radica en l’extrema intensitat d’aquest desig. També en aquest text veiem el més essencial de Koltès, sencer i a borbollons, per primer cop. Chéreau va escriure: “L’acció és la paraula, una paraula activa i esqueixada, repleta de fissures; una paraula que deixa d’ocultar la por i aborda de front, com a arma d’agressió i defensa, els pensaments secrets que no ens atrevim a reconèixer”.
