La Asociación de Aristas Escénicos de Catalunya celebrará el próximo sábado 22 de noviembre la fiesta ‘Indisciplines’, una serie de debates, vídeos y acciones para señalar la precariedad laboral y económica, la deficiente educación y la marginalización progresiva de los lenguajes trans-disciplinares. Avançament del programa
12:00hs Blood & Breakfast: esmorzar amb debat lúdic i belicós per definir el paper de la crítica en relació al discurs performatiu. Modera: Roberto Fratini. Participen: Santi Fondevila (La Vanguardia), Pablo Ley (ex El País), Quim Pujol (Teatron), Eduard Molner (La Vanguardia), Joaquim Noguero (Avui), Montse Otzet i Joan S. Luna (Mondo Sonoro)
14:00hs Projeccions:
Política de la paraula, retòrica del cos (Selecció: Óscar Cornago): La història encara no escrita de les arts performatives a l’Estat espanyol (Esteve Graset, Carlos Marquerie, Sara Molina, Mónica Valenciano, Rodrigo García, Juan Domínguez, Fernando Renfijo, Angélica Lidell i Roger Bernat)
En motiu de (Selecció: La Ribot): Selecció d’espectacles sencers dels creadors més representatius de l’estat que va ser exposada al Centre d’art Contemporain de Ginebra (Cuqui Jerez, Juan Domínguez, Olga Mesa, Ion Munduate, Carles Santos…)
Performance pack performance (Lois Keidan, LADA): Live Arts 1985-2005.
16:00hs Carta Blanca: Germana Civera
17:00hs Quiet Assembly: Un lloc per parlar d’allò que mai no parlem. Un espai de diàleg sense monòlegs. Una taula de debat que és una acció escènica on el protagonista és el silenci i la possibilitat de trencar-lo. Calla: Roger Bernat. Participen: Àngles Ciscar, Aránzazu Ortega, Teo Baró, Nacho Galilea, etc…
19:30 hs Carta blanca: Marcel·lí Antúnez amb la col·laboració de Joan Simó
20:00hs Indisciplines (Per a una genealogia de l’acció): Hi ha una història de les arts escèniques que no ha estat explicada, una història que va de l’acció política a l’art del moviment. Moderen: Marta Galán, Txiki Berraondo i Andreu Morte. Participen: Víctor Molina, Yago Pericot, Hernan Bonín, Joan Baixas, Marta Oliveres, Tomàs Aragay…
22:00hs Projeccions
Mis videos (Rodrigo García): Tots els treballs de video de Rodrigo García.
Relaciones sexuales de Teo Baró Ubach (Teo Baró): Projecció àudiosexual.
AAE: Fragments d’espectacles dels socis de l’Associació.
23:00hs Festassa amb: Standstill, Cabo San Roque, V de Amor, Nico Baixas, Ulysses, Dj Baroxmix (Berlin)…
07:00hs Carta Blanca: Albert Vidal
ENTRADA GRATUÏTA FINS LES 23:00 (10€ EN ENDAVANT)
PER QUÈ ORGANITZEM AQUESTES 24 HORES?
En els últims 20 anys l’escena ha marginalitzat els discursos més innovadors que, d’altra banda, representen el pais arreu. Aquesta situació ha estat agreujada per la progressiva mercantilització del coneixement i la cultura:
TEATRES PÚBLICS
El Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya tenen respectivament pressupostos de 8 i 18 milions d’euros anuals. El Teatre Lliure inverteix en producció d’espectacles de recerca i desenvolupament 45.000€ anuals en la producció de 5 espectacles per al cicle Radicals, el 0,56% del seu pressupost global. El TNC no té cap línia de producció d’espectacles multidisciplinars o de recolzament a companyies en cap de les seves 3 sales d’exhibició.
D’altra banda, les Sales Alternatives de la ciutat, amb pressupostos mínims però consolidats, segueixen promovent la precarietat laboral no oferint catxets ni assegurances per a les companyies que hi treballen i oferint una programació a remolc dels grans teatres de la ciutat menystenint la responsabilitat innovadora de la seva posició excèntrica.
AJUTS
Les poques ajudes que reben les companyies de teatre i dansa del país surten a concurs a principis d’any. La resolució de la Generalitat no arriba fins a mitjans de la primavera el que provoca una situació de paràlisi laboral durant una bona part de l’any. Aquells que reben finalment l’ajut no el poden fer efectiu fins al mes de Setembre (dades del 2008) obligant a les companyies a contraure deutes amb els bancs i a generar precarietat laboral entre els seus treballadors.
EDUCACIÓ
L’Institut del Teatre de Barcelona, amb unes instalacions i pressupost envejables, segueix sense oferir una educació integral i deixa sistemàticament de banda dramatúrgies i teatralitats multidisciplinars a favor d’un teatre museográfic i literari. Aquest fet no només provoca una educació deficient sino que impossibilita l’articulació d’un discurs teòric al voltant de les arts performatives en un moment històric en el que estan en el centre del debat artístic
ESPAIS DE TREBALL
L’any 1998 hi havia 115 tallers d’artistes al Poble Nou que van obrir les seves portes a “Tallers Oberts”. L’any 2008 n’hi ha 7. en 10 anys hem perdut 108 espais de treball per artistes al Poble Nou. El Poble Nou no és un cas aïllat, el Raval, la Ribera, Gràcia i altres barris que tradicionalment acollien sales d’assaig i teatres independents han perdut en els últims 10 anys gran part del seu teixit creatiu a l’empar d’una política especulativa fomentada des dels poders públics.
La precarietat laboral del sector transdisciplinar ha provocat una progressiva desertització del teixit creatiu d’aquest país, situació especialment greu si tenim en compte que el “teatre de creació” ha estat la marca teatral del país. En els últims 10 anys han hagut de tancar companyies, espais, festivals i productores com:
La Mekànica (Productora de teatre i dansa. 10 persones hi col·laboraven)
Complicitats (Festival de dansa celebrat en dues ocasions. A dia d’avui encara no ha pogut pagar a gran part de les companyies que hi van participar per endarreriments en els ajuts de la Generalitat)
Atelier (Espai de creació a la Rambla del Raval on hi van actuar diverses companyies)
Game-B (Espai de creació a la Barceloneta reconvertit en estudi de disseny)
Banana Factory (Espai de creació al Passeig Picasso. Enderrocat l’any 2001, segueix sent un descampat)
General Elèctrica (Companyia multidisciplinar ubicada als c/ Mina 2 y c/ Cid 10. Van arribar a col·laborar a la companyia fins a 40 persones)
Espai Sida (al carrer Junta de Comerç, espai de creació reconvertit per una immobiliària en un projecte de lofts de luxe).
El submarí (fernando poo 16, desallotjat l’any 1998 amb 30 artistes residents)
Parccentralpark (can ricart, artistes i veïns expulsats en la construcció i autogestió del parc central)
Musikomuna (can ricart, espai d’assaig. centenars de musics l’utilitzaven com a local d’assaig)
La Makabra (tànger 46, 90 artistes/habitants residents desallotjats)
L’Escocesa (70 artistes/col.lectius residents – 60 expulsats. En queden 10)
Etc.
D’altra banda, espais com l’Antic Teatre, Nau Ivanow, Conservas, La Poderosa, La Caldera i els espais d’assaig que encara queden, s’han de mantenir en situacions de molta precarietat donada la persecució administrativa a la que es veuen sotmesos.
INDISCIPLINES està organitzat per l’Associació d’Artistes Escènics (AAE) fundada l’any 2007 per artistes de disciplines, estils, generacions i situacions laborals diverses. La nostra finalitat no és definir-nos com a grup donat que l’heterogeneïtat és un dels nostres valors. El motiu de la nostra unió és circumstancial i només va direccionada a denunciar l’empobriment de l’escena associat a la progressiva desaparició de la pluralitat de llenguatges.
