La XXII edición de Temporada Alta, el Festival de Otoño de Catalunya que tendrá lugar del 3 de cotubre al 8 de diciembre de 2013 en Girona y Salt, aceracrá al rededor de 90 espectáculos en una oferta cultural centrada en estrenos y nuevas producciones internacionales , como la de los ingleses de Propeller (Sueño d euan noche de verano) y el uruguayo Roberto Suárez con su especial Buenvenido a casa.
Com cada any la tardor teatral del país arriba del tot amb el Festival Temporada Alta de Girona, que encara ara la seva vint-i-dosena edició amb energia renovada per omplir diversos espais de Girona i Salt amb un programa plagat d’estrenes, produccions internacionals, propostes de tots els gèneres d’art en viu i per a tots els públics, inclosos els més petits. El festival preveu més espectacles, més varietat d’estils i llenguatges, i menys funcions, amb l’objectiu de formular una programació anticrisi.
Hores d’ara, l’organització està acabant d’ultimar els detalls d’un cartell que ens portarà les estrenes de coneguts creadors que ja han visitat el festival en altres ocasions. És el cas dels anglesos Propeller, sempre centrats en la figura de Shakespeare, i que ja han estat en 5 ocasions a Girona. Ara és el torn de Somni d’una nit d’estiu amb l’habitual adaptació trepidant, farcida de sorpreses contínues gràcies a la imaginació desbordant d’Edward Hall, el visionari que hi ha darrere d’aquesta companyia única, formada només per homes, com marcaven les normes de l’època isabelina. Una nova joia teatral, plena de matisos i detalls, que aconseguirà fer-nos rabiosament actual aquesta divertida faula sobre l’amor, des del màxim rigor i respecte a l’autor.
Una altra creadora que repeteix a Temporada Alta és Romina Paula, una de les veus més destacades de la nova dramatúrgia argentina i a la qual ja vam conèixer amb El tiempo todo entero. Aquest any ens proposa el seu tercer text, Fauna, la història d’una actriu i la del director que portarà la seva vida al cinema, un text que esborra la fina línia que separa teatre i vida. Del mateix continent i en una clara aposta enguany per l’escena iberoamericana, el festival de Girona estrenarà Bienvenido a casa de l’uruguaià Roberto Suárez i a seva trencadora companyia provinent del teatre més experimental i aplaudida per la ruptura permanent dels codis teatrals. Una tragicomèdia delirant que ens proposa dues funcions, que es fan dos dies consecutius i que ens permeten viure la història de dues maneres diferents.
Al costat d’aquests muntatges de teatre de text, apareix una proposta tant atractiva com de qualitat. Un cabaret de Maria Friedman, una de les grans veus dels musicals de Broadway i el West End, que ja va estar a Girona fa 10 anys i que ara retorna per proposar-nos un recital dels seus grans moments i centrat en les obres de Leonard Bernstein i Stephen Sondheim, segurament els dos noms més destacats del musical americà.
Al costat d’aquests grans noms de l’escena internacional, s’alineen altres títols i estrenes a l’estat espanyol que el festival donarà a conèixer ben aviat. Però com sempre, Temporada Alta completa la seva oferta amb la programació d’obres que ja han estat testades pel públic gironí i de Barcelona. Torna als escenaris del festival Operetta, la màgia és de les veus dels banyolins Cor de Teatre i Jordi Purtí, que han revolucionat el cant a capella portant als escenaris Mozart, Verdi i Rossini com no els havíeu vist ni sentit mai, i que han revolucionat París, el Festival d’Avinyó i tots els teatres de la gira per França que han fet des de la seva darrera estada a Temporada Alta. També, els còmics i humoristes Faemino y Cansado no han volgut deixar Girona enrere en la presentació del seu darrer espectacle, Parecido no es lo mismo. En contrast amb aquestes obres més populars, l’actor Pere Arquillué ens tornarà a delir amb aquell Primer Amor que tants èxits ha recollit, un conte de Beckett a mig camí entre la comicitat i el patetisme, entre l’humor i la tragèdia. Una interpretació memorable que va valer a Arquillué el Premi Nacional de Teatre i el Butaca al millor actor.
Una jove proposta que ha triomfat en la seva estrena al Festival Grec de Barcelona: Jo Mai, una obra de teatre feta pels actors joves més prometedors del país, que ens explica si podem sobreviure en un entorn de violència. Després de l’èxit de Sé de un lugar, Iván Morales torna a la càrrega amb una posada en escena que posa cinc actors damunt l’escenari, sense res, només bateria, baix, dues guitarres i un micro.
Un dels àmbits en el qual Temporada Alta posa cada cop més èmfasi és el de la dansa contemporània i els formats multidisciplinars, sobretot per la universalitat del seu llenguatge que permet acostar la programació a tots els públics i professionals d’aquí i de fora. L’experiència positiva dels dos darrers anys organitzant la Setmana de Creació Contemporània, orientada a públic però també a portar a Girona professionals d’arreu del món, fa que aquesta aposta per la internacionalització de les nostres dramatúrgies i per convertir el festival en un referent europeu es repeteixi enguany. En el marc d’aquest programa especial i intens, la companyia gironina Mal Pelo presentarà el seu nou espectacle, L’esperança de vida d’una llebre, un intens treball d’improvisació i recerca dels perquès del moviment de Maria Muñoz i Pep Ramis, un work-in-progress continu coproduït pel Mercat de les Flors i El Canal.
Programació musical
Demà dijous 8 d’agost, a les 10h, al web del festival, es posen a la venda les entrades dels espectacles Operetta, Faemino y Cansado, Jo Mai i Primer Amor, així com d’una bona part del programa musical del festival, un cartell que aquest any compta amb presentacions rigoroses de nous treballs i d’artistes de fora al nostre país.
Melendi ha venut més d’un milió de còpies i ha omplert estadis d’Europa i Amèrica Llatina. Ara presenta el seu sisè treball, amb la mateixa sonoritat rumbera de sempre i més madur que mai.
Per la seva banda, Moorcheeba presenta a La Mirona el seu darrer treball Head up High.
Un dels grups imprescindibles de la música negra dels 90, ara s’han retrobat per continuar revolucionant el trip hop, de nou amb la veu de Skye.
En dos estils ben diferents però per als amants de la cançó d’autor, faran concerts a Temporada Alta Paco Ibáñez, una de les veus més reconegudes d’aquest gènere i precursor de la cançó protesta, i Manel, que no necessita presentació, sobretot després de la gira d’èxit que ha fet per gairebé tots els festivals d’estiu del país.
CARTELL del TEMPORADA ALTA 2013
Josep Maria Oliveras (Salt, 1956)
El cartell d’enguany del festival Temporada Alta és tan quotidià com intrigant. Al fotògraf Josep Maria Oliveras només li han calgut tres elements –una cinta mètrica de cosidora, un fòssil i una petita peça de fusta– per resumir l’esperit del Temporada Alta en un retrat. El personatge que el protagonitza, assegura Oliveras, «que amb el mínim vol impactar i emocionar». «El personatge –afegeix– té una duplicitat: és un actor i un espectador alhora». Per últim, la peça de fusta que hi ha a la part inferior de la imatge recorda una estrada o les taules d’un escenari. «El primer que t’obliga a plantejar-te és què representa la imatge. He volgut fer una imatge impactant, fresca, divertida i elegant alhora», subratlla l’artista. L’altre element de sorpresa de l’obra és el camp negre que l’envolta: «El negre és un element de misteri i sorpresa», explica l’autor.
Tot i que Josep Maria Oliveras assegura que el seu retrat no representa cap de les màscares de la comèdia i de la tragèdia, sí que es pot trobar una altra obra que conté el mateix esperit juganer i a la vegada experimental de la seva imatge: l’escultura d’una femella de babuí amb la seva cria que Picasso va fer el 1951 utilitzant, per fer el cap de la figura, un cotxe de joguina. L’ús d’objectes trobat en les dues peces té un caràcter lúdic i alhora més profund del que pot semblar d’entrada.
El cartell d’enguany del Temporada Alta representa una excepció. Al llarg dels més vint anys d’història del festival, la fotografia ha aparegut en poques ocasions, tot i que els fotògrafs que van fer el cartell el 2004, el 2006 i el 2012 són tres pesos pesats de l’escena artística catalana: Toni Catany, Joan Fontcuberta i Francesc Torres. L’obra de Josep Maria Oliveras també resulta extraordinària perquè ell es va encarregar de fotografiar les obres que altres artistes com Antoni Tàpies, Narcís Comadira, Frederic Amat i Santi Moix van fer per als cartells d’edicions anteriors del festiva. Amb aquest encàrrec, doncs, Oliveras ha deixat de mirar-se els toros des de la barrera per saltar al mig de la plaça.
Abans que aquest retrat essencial que Oliveras ha fet per al cartell del festival Temporada Alta, ja n’havia fet d’altres, tot i que totalment diferents. L’any passat Oliveras va exposar a la Casa de Cultura de Girona una sèrie de retrats que va fer a l’escultor Torres Monsó. Mentre que aquells jugaven amb el barroquisme, el personatge que ha creat per al cartell basa el seu impacte en l’economia de mitjans. Mentre que abans va manipular i deformar el rostre de l’escultor, l’home (o la dona) del cartell del festival recorda un rostre dibuixat per un pintor amb un parell de gestos ràpids.
Josep Maria Oliveras compta amb una trajectòria dilatada en el camp de la fotografia professional, l’edició i el comissariat d’exposicions. El cartell que ha realitzat per al festival Temporada Alta representa el vessant més personal del seu treball. «Des des de fa dos o tres anys he procurat no treballar tan per encàrrec o fer una feina més personal, centrada en el què vull dir en l’àmbit de la imatge», afirma Oliveras. Al mateix temps que segueix experimentant per trobar un llenguatge i una poètica propis, l’artista no és aliè a la realitat que l’envolta. «Tinc les mateixes preocupacions que la majoria de ciutadans –subratlla l’artista–. Vivim uns moments molt crítics i dolorosos».
A més de convertir-se en la imatge del festival Temporada Alta, el personatge de Josep Maria Oliveras es podrà veure en una exposició del Bòlit, el centre d’art contemporani de Girona, la pròxima tardor. Estarà acompanyat de dos vídeos de Perejaume i d’una vídeoinstal·lació de Javier Pérez. «L’obra està pensada perquè es pugui adaptar a diferents formats. Només s’han de tenir en compte les dimensions i el camp negre que envolta el personatge». El mateix negre d’un teatre a les fosques just abans que comenci l’espectacle…
