Últimos días de ‘El drac d`Or’ de Ronald Schimmelpfennig en el Teatre Akadèmia de Barcelona

Hasta el próximo 16 de febrero se rerpesenta en el Teatre Akadèmia de Barcelona ‘El drac d´or’, una obra de Roland Schimmelpfennig dirigida por Moisès Maicas e impulsada por Teatre Invisible, en residencia en el Teatre Akadèmia. Los personajes masculinos de la obra están interpretados por mujeres, los femeninos por hombres, los adultos por jovenes y los personajes jóvenes por mayores. Este espectáculo, en cartel desde el pasado 23 de enero, ha conseguido un gran éxito de crítica y público.

Roland Schimmelpfennig és el dramaturg més representat a Alemanya, i les seves obres de teatre ja s’han dut a terme a més de 40 països. El Drac d’Or és la seva darrera obra, una comèdia àcida que revela un drama social amb un ritme embogit, en què els personatges femenins són representats per homes, els masculins per dones, els personatges joves per adults i els personatges adults per joves. El text mostra amb ironia la part fosca del món globalitzat. La crítica alemanya ha definit El Drac d’Or com un text poètic, brutal, explosiu, enigmàtic i commovedor.

Barcelona a pogut veure el text des del 23 de gener, en un muntatge que ha escollit el Teatre Akadèmia, de la mà de la companyia Teatre Invisible, dirigit per Moisès Maicas i protagonitzat per Mingo Ràfols, Clara del Ruste, Òscar Molina, Bàrbara Roig i Oriol Casals. El Drac d’Or és una producció de Teatre Invisible en residència al Teatre Akadèmia de Barcelona amb la col•laboració del Goethe

Institut de Barcelona i el suport de l’OSIC – Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La producció executiva i tècnica va a càrrec dels productors Marc Molina i Oriol Miras (Factea Produccions).

Sinopsi:

Schimmelpfenning situa la història a la cuina d’un restaurant xinès-vietnamita de menjar ràpid, on s’hi desenvolupen diverses situacions, en què els homes són interpretats per dones i els vells per joves. La peça va estrenar-se el 2009 al Burgtheater de Viena, en un muntatge dirigit pel mateix dramaturg. El 2010 va rebre el Mülheimer Dramatikpreis i va ser escollida peça de l’any per la revista Theater Heute. El text que es mou entre fantasia i realitat, entre quotidianitat i imaginació, i, com en tots els textos de l’autor, permet un gran joc en la posada en escena.