Del 7 al 30 de noviembre se representa en la Sala Beckett de barcelona ‘Arbes’ de Marc Artigau Queralt con dirección de Aleix Fauró, una producción de La Virgueria.
‘Arbes’ acerca al públo a un rincón del bosque, entre besos y arañazos, donde parece que la Luna es atacada por su pareja. El único que lo ha visto es Lorenzo, que la persigue en secreto desde hace tiempo. Escondido detrás de un árbol, contempla la escena y huye cuando ve cómo la noche se precipita. Resoplando, llega a su coche y, fuera de sí por los nervios, en una mala curva tiene un accidente. A partir de aquí las vidas de todos los personajes darán un giro irreversible, de tal manera que las identidades se mezclarán y ya será imposible saber quién es quién.
‘Arbres’ representa «la primera col·laboració entre Marc Artigau i La Virgueria, i esperem que sigui l’inici d’un viatge conjunt que ens traslladi a diferents indrets a través d’un univers comú d’imatges i paraules.
L’atzar ens van dur a passar l’estiu de 2013 llegint les paraules que el Marc havia utilitzat per explicar textos tan màgics com Les sense ànima o Formigues, entre d’altres. Aquest va ser el nostre primer contacte i el generador de la història que us expliquem. Arbres, en aquells moments encara una idea sense títol ni final, és avui un text captivador, que segueix la línia de treballs anteriors del seu autor i que resulta especialment atractiu per la companyia ja que uneix la poesia textual i la imaginació en un format quasi de conte. Un conte per ser explicat, viscut i reflexionat.
El text que el Marc ens brinda ens permet seguir explorant el nostre llenguatge basat en la poesia visual i l’energia dels actors. Ens permet establir un punt de partida a la Terra en direcció a la Lluna, de l’alba a la matinada. Explorar els límits de l’ésser humà i d’allò que és capaç de fer per trobar, o perdre, el seu lloc al món». La Virgueria
El bosc és un espai semblant a l’ànima. Laberíntic, on un s’hi pot perdre fàcilment i, al mateix temps, on un pot gaudir també de la bellesa del paisatge i de la foscor dels camins. Els personatges d’Arbres vaguen pels espais, sense saber què fer. Perduts, i potser tampoc no ho saben. En Llorenç busca la Lluna, la Lluna ha perdut les paraules i l’Alba, com un funambulista, transita pels dos personatges, sempre a punt de caure. Aquesta pulsió cap a un espai inhòspit, aquesta pulsió per ser un altre, per esdevenir una part de la terra, que ni sent ni pateix, com una pedra enmig del camí, és el que fa que aquests personatges siguin tan semblants. Arbres parla de la identitat, de l’atzar i de com la mentida és l’eina principal per viure.
«Mira al teu voltant. Tu i jo també som arbres. Potser podrits, potser malalts. Aquí, encara que no ho sembli, tot es mou.» Marc Artigau i Queral
