Reestreno en el Teatre Sans de Palma de ‘La cantant calba’ de Ionesco a cargo de Estudi Zero

Con motivo del veinticinco aniversario de la compañía Estudi Zero, reestrena ‘La cantant calba’ de Eugène Ionesco, su primer espectáculo estrenado el 29 de noviembre de 1985, en el Teatre Sans de Palma de Mallorca, que se convirtió en el primer éxito de la compañía. Esta obra basada en el método ‘assimil’ de enseñanza del inglés, satiriza la banalidad de las relaciones humanas convencionales, se podrá ver del 10 al 23 de febrero.

Se trata de un divertidísimo poema fonético a un ritmo frenético que juega con la ilusión de la comunicación, en un intento de superar los límites de la realidad para plantear inquietantes preguntas al espectador. El autor a través de su obra se propone romper toda ley literaria y metafísica por lo que sus persoanjes y sus respectivas personalidades no tienen lógica. Una obra que su propio autor calificó como anti-obra y que abrió el camino del teatro del absurdo. La traducción al catalán realizada por Biel Mesquida es un ejercicio de malabarismo linguïstico manteniendo el ritmo frenético del texto original. 

 

Historial:

Dia 29 de novembre de 1985 vàrem estrenar per primera vegada La Cantant Calba. Aquesta temporada ha fet 25 anys. Va ser la presentació d’Estudi Zero Teatre i la seva primera estrena al Teatre Sans.

Aquest fou el primer gran èxit de la companyia. L’any 1986 es va presentar a la III Mostra de Teatre, Memorial Llorenç Moyà i fou guardonat amb el Primer premi i quatre més; a la millor direcció, al millor actor, a la millor actriu i a la millor escenografia.

L’espectacle es va haver de prorrogar per primera vegada en aquest teatre per la demanda del públic i les bones crítiques que obtingué. Tots aquests esdeveniments convertiren La Cantant Calba en un espectacle emblemàtic per a la companyia. L’experiència va marcar la nostra història.

El 1994, en celebrar els 10 anys del Teatre Sans, vàrem fer una primera reestrena de l’espectacle i durant aquesta primera reposició va succeir un fet insòlit, Eugène Ionesco mor sobtadament el dia que la companyia representava la seva darrera funció. «Quina estranya coincidència…» diria ell mateix. Aquesta mort va produir una sacsejada a la companyia i també al públic i es varen haver de continuar fent representacions. Fins i tot es va realitzar una homenatge a l’autor.

Ionesco ha estat present a la trajectòria d’Estudi Zero i s’han muntat altres obres seves tals com Les Cadires l’any 2004 i segurament no serà la darrera.

Ara han passat 25 anys i tornam a remuntar l’obra. Quasi tots els actors originals conformen l’equip que reestrena de nou l’espectacle. Molts dels integrants inicials ja no són aquí, però el treball de direcció, escenografia, vestuari o moviment, assumit pels responsables actuals, manté la inspiració i les directrius que al seu moment donaren Leona Di Marco, Glenda Slater, Belen Señorans o Jesús Chacón Zambo amb un esperit renovat.

25 anys després el muntatge manté l’actualitat i pensam que fer teatre de l’absurd és una forma molt vàlida de reflectir la nostra època, a pesar de que difícilment podrem arribar al nivell d’absurd que assoleix la mateixa realitat.

FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA

Personatges

Sra. Smith PEPA RAMONSr. Smith DOMINIC HULLSra. Martin LOURDES ERROZSr. Martin PERE M. MESTREMary, la criada IMMA VILLALONGACapità de Bombers XIM VIDAL

Espai Escènic: DOMINIC HULLVestuari i utillatge: LOURDES ERROZIl·luminació i so: DAVID SUAUProducció: PERE M. MESTREGestió: ANTÒNIA BELTRANAdministració: AINA GARÍDistribució: PEPA RAMONMaterial Gràfic: DIEGO INGOLDFotografia: RUBEN BALLESTERCol·laboracions especials: ANTÒNIA OLIVER JOANA Mª MAIRATATaquilla: LAURA DALMAUCap de Sala: JOAN PAU BELTRANBar: CLARA INGOLDNeteja: CATI SANTOS

Traducció: BIEL MESQUIDA Direcció: PERE M. MESTRE

I LA CANTANT CALBA ?

La Cantant Calba va ser la primera obra dramàtica escrita per Eugène Ionesco. Posada en escena per Nicolas Bataille va ser estrenada l’11 de maig de 1950 en el Théâtre donis Noctambules. Des de 1957 ha estat permanentment representada en el Théâtre de la Huchette aconseguint un nombre record d’interpretacions que l’han convertida en una de les obres més representades de França. Va rebre el premi Molière d’honneur en 1989.És, potser, l’obra primigènia de l’anomenat teatre de l’absurd.L’obra suposa una crítica de la vida quotidiana; en la qual els personatges són incapaços de comunicar-se entre si.Un divertidíssim poema fonètic que juga amb la il·lusió de la comunicació, en un intent per travessar els límits de la realitat per a plantejar inquietants preguntes a l’espectador.Ionesco, partint de les converses quotidianes del mètode Assimil d’ensenyament de l’Anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.S’ha dit que el seu teatre és una exageració selectiva de la realitat, amb la idea de mostrar la ridiculesa d’alguns aspectes; i La Cantant Calba n’és l’exemple més clar

ON PUTES ÉS LA CANTANT CALBA ?

Quan he sabut que els amics d’Estudi Zero Teatre tornaven muntar aquella traducció de La cantant calba de Ionesco, que vaig fer fa mil i un anys, he tengut una alegria de no dir.

Primer de tot, perquè vaig posar en aquella traducció del francès d’un text dels Smith i els Martin amarat del Mètode Assimil d’una Berlitz School —els llocs comuns del manuals d’ensenyament d’idiomes que esdevenen a poc a poc un atac al llenguatge viu i creador— tota l’absurditat, el non sense i la boutade d’uns Smith i uns Martin palmesans i la cosa va funcionar com una màquina de fer riure i de fer pensar, i viceversa, que anava llatina i ben llatina com ho va demostrar l’èxit de públic i de crítica.

Segon de tot, perquè crec que els clàssics com La cantant calba no tan sols resisteixen el pas del temps, sinó que agafen nous relleus, regruixos i profunditats, nous sabors i sabers, amb aquesta erosió temporal.

I ara, febrer de MMXI, en una societat en crisi, globalitzada, mundialitzada, digital, internetalitzada, feisbucada, tuiterada, corruptíssima, ben local i altres herbes, amb més informació que mai i menys comunicació que mai, aquesta faula ens pot fer molt de bé, molta de companyia.

Milions de gràcies i per molts d’anys i bons teatrezeroers!

Biel Mesquida

OBRES ESTRENADES

1985 VARIETÉS ESTUDI ZERO TEATRE

1985 LA CANTANT CALBA EUGÈNE IONESCO

1986 BAGUL ESTUDI ZERO TEATRE

1986 L´OS I ELS DANYS DEL TABAC ANTON TXEKHOV

1986 IVONÉ WITOLD GOMBROWICZ

1986 XAPUZEROS ESTUDI ZERO TEATRE

1987 ROBALBORN ESTUDI ZERO TEATRE

1987 LA GATA TENNESSEE WILLIAMS

1988 TOCAT D´AMOR SAM SHEPARD

1988 OPUS 10 ESTUDI ZERO TEATRE

1989 L´HOSTALERA CARLO GOLDONI

1989 VARIACCIONS ESTUDI ZERO TEATRE

1990 MAJORCAN GUIRIS SHOW ESTUDI ZERO TEATRE

1991 ZERO 92 MAGAZINE ESTUDI ZERO TEATRE

1991 FRIVOLITATS SEGLE XVIII E.Z.T. – CARLO GOLDONI

1991 OCEANS P.CANYELLES-J.VALENT-E.Z.T.

1992 VOL EN PICAT DINS LA SALA KARL VALENTIN

1992 JOCS D´AMOR I D´ATZAR MARIVAUX

1993 UBÚ AUX BALEARS JOAN MIRÓ – ALFRED JARRY

1994 LA CANTANT CALBA (Reestrena) EUGÈNE IONESCO

1994 EXERCICIS D´ESTIL RAYMOND QUENEAU

1995 ELS GERMANS SANS AL CAFÈ TEATRE ESTUDI ZERO TEATRE

1995 EL GRAN ESPECTACLE DELS CONTES CLÀSSICS ESTUDI ZERO TEATRE

1995 CHEZ POQUELIN MOLIÈRE

1996 RONDAIES MALLORQUINES ESTUDI ZERO TEATRE

1997 LA FAMILIA SANS ESTUDI ZERO TEATRE

1997 LA NOSTRA HISTÒRIA ESTUDI ZERO TEATRE

1998 MISTERI BUF DARIO FO

1999 LA SELVA MONZÒNICA QUIM MONZÓ

1999 TORNA EL PETIT PRINCEP ESTUDI ZERO

2000 QUI NO S’ARRISCA, NO PISCA ESTUDI ZERO TEATRE

2000 OSTRES, OSTRES,…OSTRES!!! DOROTHY PARKER

2001 TORNA AL TEATRE I VOLTA AL MÓN ESTUDI ZERO TEATRE

2002 TOT SHAKESPEARE O NO ADAM LONG, DANIEL SINGER I JESS WINFIELD

2003 BON VIATGE FACI LA CADERNERA PERE M. MESTRE

2004 VOL EN PICAT DINS LA SALA (REESTRENA) KARL VALENTIN

2004 LES CADIRES EUGENE IONESCO

2005 ANIMALARI LA FAUNA DE LES FAULES PERE M. MESTRE

2005 RITA O EL MARIT ATUPAT G. DONIZETTI

2006 CABARET IMAGINARI PERE M. MESTRE

2007 LA MAR D’AVENTURES PERE M. MESTRE

2007 L’EMPRESARI TEATRAL W. A. MOZART

2008 UNA EDUCACIÓ MANCADA E. CHABRIER

2008 TEATRE DE LA FANTASIA PERE M. MESTRE

2008 LES MAMELLES DE TIRÈSIES G. APOLLINAIRE F. POULENC

2009 LA FAMÍLIA SANS PERE M. MESTRE

2010 MIL I UNA HISTÒRIES CONTRADICTÒRIES PERE M. MESTRE