El próximo 11 de septiembre se estrena en el Teatre Borràs de Barcelona la obra «Un dia. Mirall Trencat» de Mercè Rodoreda en versión de Manuel Molins y Ricard Salvat y dirigida por éste último. Un montaje con más de veinte actores que se incluye en las actividades del Any Rodoreda. El proper 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, és el dia escollit per una estrena assenyalada: la trobada de grans noms de teatre del nostre país, Mercè Rodoreda i Ricard Salvat, i una llarga llista d’actors i creadors que han coincidit per portar a l’escenari una de les històries més emblemàtiques de l’escriptora catalana més universal. El Teatre Borràs obrirà la seva temporada amb aquesta adaptació de dos textos de Mercè Rodoreda, un novel·lat i un de teatre, que giren al voltant de la mateixa història. Manuel Molins i Ricard Salvat són els responsables d’aquesta dramatúrgia, que el propi Salvat dirigirà i portarà a escena amb la col·laboració d’un equip artístic excepcional: Marta Carrasco, Jon Berrondo, Nina Pawlowsky, Bàrbara Granados, Maria Domènech, Pepe Bel, i un repartiment de més de 20 actors, alguns d’ells molt coneguts del gran públic.
L’espectacle Un dia, Mirall Trencat parteix de l’obra de teatre titulada «Un dia» de l’any 1959 i de la novel·la “Mirall Trencat”. Aquest text, en el seu moment, va ser absolutament revolucionari i incomprès dins el panorama del teatre català de la dècada de 1950. Manuel Molins i Ricard Salvat han pres com a punt de partença aquesta obra i han intentat d’anar-la enriquint amb «Mirall Trencat», que és la variant novel·lística del tema plantejat a «Un dia».
Aquesta novel·la està considerada per la crítica més rigorosa, com la més important de l’autora. I, com es diu a la Guia de la literatura catalana «crea un mite de gran força i bellesa: el de la Barcelona catalana destruïda per la Guerra Civil».
Rodoreda ens parla de la vida d’uns «senyors de Barcelona», però també de les seves minyones, dels seus xofers, i així, amb aquesta doble mirada, la nostra gran autora dona dues perspectives molt diferents -i sovint contradictòries- sobre els esdeveniments i temes de la novel·la. Sobretot, el que se’ns mostra és la capacitat destructora del temps, i com es va anihilant tot un mon: el de l’alta burgesia catalana, que va viure moments d’especial brillantor i poder social, i que tenia un nivell cultural molt alt i molt refinat. Veurem com es van succeint períodes determinants de la nostra història -Dictadura del General Primo de Rivera, la República, la Guerra Civil i la Dictadura del General Franco-, i com es van esvanint, com es va perdent, per acabar-se diluint en el temps.
Tenim, doncs, el mite de la Barcelona burgesa destruïda per la Guerra Civil, però a la vegada Rodoreda crea també un gran personatge arquetípic, el de Teresa Goday de Rovira i Valldaura. La venedora de peix de la Boqueria que, gràcies a la seva bellesa i a haver trobat dos marits rics, salta la línia social i es converteix en un dels fars de l’esplendor de la burgesia catalana d’abans de la Guerra Civil. Aquesta creació literària s’afegeix a la gran galeria de personatges arquetípics del teatre català, com son el Manelic i la Maria Rosa de Guimerà, el Senyor Esteve i l’Heroi de Rusiñol, el Bearn i l’Obdúlia de Moncada de Llorenç Villalonga, entre altres.
