La compañía Producciones del Mar estrenará el próximo 3 de agosto (19.00 horas) la obra ‘El Llegat Invisible’ (El legado invisible), fruto de «un periodo de investigación y búsqueda en el taller-laboratorio Espacio de Investigación del Teatre del Mar» en el que tendrá lugar la primera representación. La pieza cuenta con la dirección de Joan Carles Bellviure.
Teatre del Mar (c/ de Llucmajor 90, Palma) coge con el estreno de ‘El Llegat Invisible’ un espectáculo nacido de una serie de entrevistas «a personas que nos han querido develar su secreto familiar. Historias reales sobre las que hemos trabajado para presentar una dramatúrgia de tragedia contemporánea». El trabajo está dirigido por Joan Carles Bellviure y cuenta con la interpretación de Irene Soler, Jordi Cumellas y Caterina Alorda.
El Espacio de Investigación del Teatre del Mar pretende ser un lugar de encuentro para todos los profesionales de la isla que desean llevar a cabo trabajos de investigación teatral, los cuales difícilmente se pueden desarrollar en el sistema convencional de producción teatral: ensayos-estreno-giras.
Estos talleres de investigación teatral ya dieron sus primeros pasos en «El actor en Desequilibrio» en 2010. Este trabajo dio como resultado dos obras: «La Cena» y «La Visita». «La Cena» es una obra basada en la improvisación y que ya ha realizado más de 40 funciones. Por su parte, «La Visita» es una adaptación para domicilios particulares de la primera que en breve hará su función número 16.
La producción ‘El Llegat Invisible’ ocupará espacios insólitos del edificio del Teatre del Mar. El dia 2 de agosto se hará una preestrena de la obra para la Asociación de Espectadores del Teatre del Mar y la Asociación de vecinos del Molinar.
‘El Llegat Invisible’. Joan Carles Bellviure
L’home modern occidental, fill dels filòsofs de la llum i del pensament racional ha deixat enrera el poder dels Déus i del destí. La sort de cada un de nosaltres no depèn tant d’una vida escrita amb antelació sinó més bé de la responsabilitat de cadascú en front dels conflictes que la vida genera. Avui, i com a gran antítesi del pensament antic, els individus de les societats occidentals creuen en una llibertat sense límits on la construcció de cadascú és una tria personal i on la felicitat o la malhaurança sols depenen de les conseqüències dels actes individuals i de les tries fetes cada persona. D’aquesta manera, l’existència humana nega la importància dels lligams amb el passat i de les responsabilitat cap al futur. Aquesta visió d’acord amb una del món individualitzat en què vivim, on cadascú és l’amo del seu destí, sembla que ha oblidat un factor important del comportament i de la construcció de la persona: la transmissió. El que ens mostren els estudis psicogeneracionals i molt especialment els treballs sobre el secret familiar, és que tots els homes arrossegam una càrrega inconscient que és trasmesa de generació en generació. I que en casos de grans sofriments, on la persona es troba perduda i condemnada, la porta d’alliberament passa per la descoberta d’una espècie de «pecat original», d’un trauma antic generador de sofriments, trasmés per la relació familiar. Tot home cerca saber qui és i quin són els seus orígens com si aquesta comprensió del passat permetés li permetés mirar cap al futur. Quines són aquestes forces invisibles, aquesta espècie de rius subterranis que ningú no veu però que continuen trancorrent als nostres peus? Aquesta transmissió no dibuixa una nova comprensió del destí? No ens posa en dubte sobre una aparent llibertat total? Hamlet, Edip, Antígona, La Gavina, Ventafocs… són drames nascuts en el si de la relació familiar. Aquest nucli esencial de la construccio social de la major part de cultures humanes. Treballar damunt el secret de família significa per a mi obrir la porta a una reflexió sobre les bases dramatúrgiques d’una tragèdia contemporànea.
